PIRATES DEL MARESME 2

Fa uns quants anys un estudiós mataroní va descobrir uns documents històrics a l’Arxiu Municipal de Mataró, a Can Palauet (plaça de l’Ajuntament). Segons aquest testimoniatge, a pocs metres de la costa de la ciutat hi ha enfonsat un vaixell corsari anglès, anomenat Princelli. Fins al moment ningú no sap què duia, a part de setze canons.Guerra contra els anglesos. A finals del segle XVIII els corsaris anglesos, amb una excel·lent flota, bloquegen les rutes comercials de la marina comercial espanyola. Els vins i els teixits produïts a Mataró no en podien sortir i ser venuts, per la qual cosa la ciutat es veu sotmesa a la misèria. No era el primer cop. Els mataronins van construir el 1779 una nau corsària, anomenada La Provincia de Mataró (en castellà, com és lògic). Cal recordar que el port de Mataró, per la seva importància, controlava bona part de la costa central catalana (la seva “província”). La gent amb recursos hi posa els diners i els jornals dels mariners i oficials i un potentat local, Fèlix de Campllonch, paga de la seva butxaca els vint-i-quatre canons de la nau. Aconseguida la pertinent patent de cors, van dur a terme diverses expedicions de pillatge en què es van apoderar de la càrrega de vaixells venecians i danesos. Quan va arribar la pau (1783), els corsaris de casa nostra van tornar a treballar al camp o als tallers tèxtils. La pau es trenca novament el 1796, i el resultat és el queens podem imaginar: escassedat i misèria a Mataró.El 21 de juny de 1798, cap a les onze de la nit, es produeix una batalla, segons es diu als documents “a cosa de una legua a la mar, a la parte de levante”. El combat dura una hora, “al cabo de la qual se advirtió volar uno de ellos, que ha ardido hasta las quatro de esta mañana”.En fer-se de dia les autoritats portuàries envien un llaüt (una embarcació similar al Sant Ramon)i s’aconsegueix salvar tres mariners. Testimoniatge de John Green, corsari nord-americà. Mitjançant un intèrpret (ja a l’època era important apprendre idiomes) se li pren declaració. Vegem el que diu, segons els documents que ens han arribat en el castellà d’aquell temps.Dixo : Que se llama Juan Grin ; que es natural de Filadelfia, angloamericano; que el barco era inglés; […] que su capitán se llamaba Gabaos, y que dicho barco era armado con diez y seis cañones, y treinta y dos hombres de equipage.Dixo: Que ocho días hace con hoy que había salido del puerto de Liorna con destino para Gibraltar.Dixo: Que a cosa de las once de la noche de ayerse encontraron a una legua a la mar con otro barco. Que el barco del declarante empezó a hazer fuego al otro, y que de su resulta se trabó un fuerte combate, y que al cabo de una hora quando estaban en el mayor ardorsucedió la desgracia de haberse pegado fuegon a la pólvora del barco de los declarantes, y que de sus resultas se encendió todo, habiéndose podido salvar los presentes en la lancha en donde los ha hallado el laúd que los ha recogido.I després ?Aquesta és la història veritable de la fi del Princelli i de tota la seva tripulació. L’únic supervivent es devia podrira la presó de la Ciutadella, a Barcelona. I la nau corsària anglesa està enfonsada a uns sis quilòmetres de la platja de la nostra ciutat, aproximadament a vint metres de fondària, en una zona plena de roques i sorra anomenada El Vell en la cartografia marina. Ningú no l’ha trobat, fins al moment. Pot ser que hi hagi un tresor tan a prop?


Font: COSTA, Francesc: "Un corsari del segle XVIII enfonsat davant Mataró",article aparegut a Mataróescrit, novembre de 1986.


PREGUNTES:


Después de llegir atentament el document anterior, respongueu a les següents qüestions:



A)Esbrineu si hi ha cap carrer dedicat a l’home que va pagar la nau corsària mataronina. On està situat?
Si, el carrer Fèlix de Campllonch, ente els carrers Floridablanca i Pacheco.



B)Busqueu quina és la bandera (no l'escut!!!) de Mataró. Des d'on fins on arribava la seva província marítima?

B)Situeu en una carta marítima la zona anomenada El Vell, on sembla que hi ha el vaixell enfonsat.

C)Resumiu en unes poques línies els fets de juny de 1798.

El 21 de juny de 1798 a les onze de la nit, davant de Mataró s’incendiava el Princelli, un vaixell corsari amb patent anglesa, en ple combat naval amb una altra embarcació. Durant la batalla el foc armat va encendre la pròpia pólvora del Princelli, cosa que provocà que la tripulació supervivent evacués la nau amb una llanxa que desembarcà a la platja de Mataró. El Princelli, amb setze canons, tenia una tripulació formada per trenta-dos corsaris, entre ells John Green, natural de Filadèlfia. L’armada britànica reclutava homes de sotamà entre la marineria de les recentment independitzades còlonies nord-americanes, els Estats Units, que eren neutrals en aquesta guerra que la Gran Bretanya tenia amb França i Espanya.

D)Publiqueu en el vostre bloc una narració d’unes 30 línies sobre un d’aquests temes.Il·lustreu-la amb una imatge:

-1: Ets un soldat mataroní que presencia des de la platja el combat i que rep l’ordre, de matinada, d’anar a rescatar els supervivents de l’explosió.
-2: Ets en John Green i, malferit, respons a l’interrogatori.
-3: Ets en Fèlix de Campllonch i celebres amb els homesmés rics de la ciutat l’enfonsament de la nau enemiga.

-em triat la segona opció:

-Com et dius?
estic molt mal ferit...
-He dit que com et dius?
estic molt mal ferit!!
-Calla!!
-Com et dius!!!
John green.
-D'on ets?
estic perden molta sang ajudeume siusplau!!
ahhhhh... d'acord respondre totes les preguntes però no em pegueu siusplau...
-D'on ets?
sóc de filadelfia.
-I com es diu el teu capità?
es diu gabaos.
-Com era el teu vaixell?
era bastant gran i tenia 16 canons.
-Cuans tripulants hi havien en el vaixell?
erem 32 homes sense comptar amb el capità.
-Però que va passar a la batalla?
Va començar a les 11 de la nit i va acabar a les 4 de la matinada. Fins a les 6 de la matinada no ens va poder rescatar ningú de la mar.
-Que en fem ara amb ell?
turturem-lo i fem-lo patir!!!
ahhh, ahhh, ahhh, ahhh pareu siusplau que me esteu fent molt de mal!!!
ja us he dit tot el que vulíau saber ara deixeume anar!!!
-No!! et ferem esclau i trevallaras per nosaltres.

I a partir de aquell dia va trevallar per ells fins que un dia de cop i volta va mirar al cel es va enrecordar de tot el que li havia passat i va fer un suspir i va tancar els ulls per sempre.

Sortida a Vilassar de Mar!!

Aquestes torres són torres de guaita que estan situades a Vilassar de Mar que servien per refugiarsa dels atacs i saquejos dels pirates i així podríen salvar les seves vides.

Cuan els que vigilaven si venien els pirates, cuan veien un vaixell pirata tocaven una campana que servia per avisar als pescadors i als pagesos que venien els pirates i així es podíen posar les seves vides en un lloc segur i qui no podia escapar els pirates l'agafaven i el mataven o el feien esclau i que trevalles per ells o el feien pirata.

PIRATES DEL MARESME

Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII, Mataró va ser una població assetjada pels temibles pirates algerians i tunisians. Aquest fet, com sabem, va ocasionar la construcció de la muralla i de les anomenades torres de guaita arreu de la comarca.Però l'acció dels maresmencs de l'època no acaba aquí. La monarquia va donar armes als ajuntaments, va augmentar les guarnicions militars i a Mataró es van construir dues bateries de defensa amb dos canons cadascuna.La por dels ciutadans estava més que justificada. A part del saqueig d'aliments i de pertinences, entre el 1720 i 1740 quinze mataronins van caure en mans dels pirates, que segons els documents de l'època feien "comercio de los infelices christianos cautivos". Només uns pocs van aconseguir la llibertat pagant un alt preu, gràcies a la intervenció dels monjos mercedaris.Els mataronins van pagar una elevada suma per construir una fragata dotada amb tres canons, un centenar de tripulants i armament (trabucs, fusells amb baionetes, pistoles, sabres, bombes de mà).L'anomenada fragata de Mataró va aconseguir algunes victòries perseguint i apresant enemics. El botí es repartia entre l'Ajuntament i els qui havien intervingut en l'acció militar.Un exemple. El 1757 un mataroní, Joan B. Balanzó (o Balançó) va incendiar i enfonsar una nau algeriana davant Palamós. Va matar-ne la major part de la tripulació i va fer vint-i-sis presoners.Font: Costa i Oller, Francesc: Mataró al segle XVIII. Anys de Borbons, negocis, pirates i el Déu dels exèrcits. Patronat Municipal de Cultura. Editorial Alta Fulla, 1988.
____________________________________________________________________

1. Feu una llista amb les mesures antipirateria de l'època.
........

2_Busqueu imatges de les armes que apareixen citades al text. Procureu que corresponguin al segle XVIII.


1_ canó

2_fusell

3_ sabre


4_pistola




5_granada










6_trabuc
____________________________________________________________________


3_ Cerqueu la situació de 3-4 carrers de la nostra ciutat el nom dels quals guardi relació amb el mar, la navegació...
Passeig de Marina, Avinguda del port, Avinguda del Maresme i passeig marítim.

1_Quins carrers actuals (i també de l'època) corresponen al traçat de la muralla?
· són els carrers el carrer del bisbe i la riera, per el carrer donaire i el carrer d'Onofre arnau.

2_Quin és el perímetre de la vila emmurallada? Feu servir l'escala al peu del plànol per als vostres càlculs.
......

3_La muralla feia 24 pams d'alçada i 4 d'espessor. Suposant que un pam fossin uns 22 cm aproximadament, quina en seria l'alçada i l'espessor, segons el nostre sistema?
.......

4_Quina població aproximada tenia Mataró a l'època?
· Aproximadament 300 i 400.

5_La ciutat quedava tancada davant d'un atac pirata o una epidèmia. On eren els portals d'accés? (Us caldrà consultar el llibre de Joaquim Llovet: Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània. Edicions de la Caixa Laietana: Mataró, 2000. )
.........

MURALLES A LA NOSTRA CIUTAT?

Sabíeu que Mataró havia tingut una muralla per protegir-se dels atacs pirates?
La construcció d'aquesta muralla va permetre més coses que protegir els habitants de la vila (encara no ciutat). Només les poblacions d'un cert prestigi
i puixança econòmica en van tenir la possibilitat, com per exemple Barcelona i Tortosa.
Les epidèmies eren molt habituals a l'època, i poder tancar els accessos a la vila servia per aïllar la població.
De fet, l'hospital va passar de l'emplaçament on ara hi ha l'Ajuntament al que ara anomenem antic hospital, el de Sant Jaume i Santa Magdalena, als afores, és a dir, fora muralla.la construcció de la muralla comença el 1569, gràcies al fet que el rei perdona impostos als Mataronins. Dirigeix l'obra l'enginyer Jorge de Setara. S'ordena que l'obra ha de fer 24 pams d'alçada i 4 d'espessor. La població a finals del segle XVI era, segons els cens, de 281 fogatges.
A l'època no es comptabilitzaven les persones, sinó les llars o fogatges. Convencionalment es considera que cada fogatge correspon a una família de cinc persones.
Cal descomptar d'aquesta xifra els 34 fogatges de fora la muralla.
Ens queda per saber-ne algunes coses.

FEINA PER A AVUI (I SI CAL, PER AL CAP DE SETMANA)

1. Per saber més coses sobre la vida dels pirates heu d’anar a la següent adreça web:

http://bonaventure.org.uk/ed/pmlife.htm

Un cop allà, “investigueu” breument sobre un els temes següents (i pengeu-ho al vostre bloc)

A)Busca diverses banderes pirates.

Hem trobat 9 banderas de la època dels pirates.

Amb un mapa a la vista i consultant dades on calgui (atles, Google maps, Viquipèdia), respongueu aquestes preguntes:

· On comença i on acaba el Maresme, la comarca on vivim?
comença a mongat i acaba a tordera.

· Quina llargada i quina amplada aproximada té?
té 41'5 km de allargada i 2'3 km de amplada.

· Quin terme municipal n'és el més gran?
Tordera.

·Quants habitants té en l’actualitat la comarca?
més de 409.125 habitants.

·Com es diu la cadena muntanyenca que la travessa?
La serralada litoral.

·Quants pobles i ciutats integren la comarca?
28.

· Nombre d’habitants de la capital i extensió del seu terme municipal (2009).
Més de 21.000 habitants i l'extencio del seu terme municipal n'es de 21,54 km2.

Quantes poblacions són “dobles” (de mar i de dalt o de munt)? Per quina raó?
Són 3: Premià de mar i Premià de dalt. Vilassar de mar i Vilassar de dalt i Arenys de mar i Arenys de munt. Per què els habitants que vivien a prop del mar, puguessin avisar i escapar dels atacs i robatoris dels pirates i pujar al poble de dalt.